Chris Burden

Chris Burden estudió artes visuales, física i arquitectura en la Universidad de Pomona (Universidad de California), en Irvine de 1969 a 1971. Para su tesis de 1971 presentó la obra Five Day Locker Piece, una performance en la que se encerró durante cinco días en su taquilla, lo que provocó una gran polémica entre el personal docente.

Su obra más conocida de esa época fue quizás Shoot («Disparo») —realizada en 1971 en el F Space de Santa Ana (California)— en que una ayudante le disparó en su brazo izquierdo a una distancia de unos cinco metros.

Resum pel·lícula: Destino Woodstock

portada de la pel·lícula

La pel·lícula esta basada en els anys 60, quan hi va haver una revolució hippy a estats units.
La pel·lícula em va semblar molt bona, ja que demostrava com molta gent, es juntava per aconseguir un únic objectiu.
Jo crec, que pot tornar a succeir un altre aconteixement com aquest, simplement, s'ha de contactar amb tota la gent que vulgui lluitar contra una causa noble.

Tim Burton

(foto del wikipedia)

Tim Burton, és un director, productor, escritor i disenyador.
La majoría de les seves pel·lícules estan caracteritzades per la presència de mons imaginaris on solen estar presents elements gótics i obscurs, dels quals els protagonistes solen ser éssers inadaptats y enigmátics.

Resenya Jordi Pericot

El dijous anterior vam anar a la exposició de Jordi Pericot al museu de granollers. Ell va ser el fundador de l'art cinètic, com bé diu el nom, es l'art que sembla que es mou, quan et mous tú.
Per la meva part, ami em va agradar la exposició, per què expresava bastant bé el moviment, en un cuadre estàtic, i si tu et movies, el cuadre també, en general, em va semblar molt interesant.


foto de tots els cuadres de l'autor dintre de la exposició

Fotografía Poe

La meva fotografía esta basada en un poema de Poe, que es diu: "un sueño" amb aquesta fotografía, vull expresar, que visc en un món de somnis que a vegades s'escapen com els grans de sorra, cap al mar, que és l'infinit, el no res


El poema:

Un sueño

¡Recibe en la frente este beso!
Y, por librarme de un peso
antes de partir, confieso
que acertaste si creías
que han sido un sueño mis días;
¿Pero es acaso menos grave
que la esperanza se acabe
de noche o a pleno sol,
con o sin una visión?
Hasta nuestro último empeño
es sólo un sueño dentro de un sueno.

Frente a la mar rugiente
que castiga esta rompiente
tengo en la palma apretada
granos de arena dorada.
¡Son pocos! Y en un momento
se me escurren y yo siento
surgir en mí este lamento:
¡Oh Dios! ¿Por qué no puedo
retenerlos en mis dedos?
¡Oh Dios! ¡Si yo pudiera
salvar uno de la marea!
¿Hasta nuestro último empeño
es sólo un sueño dentro de un sueño?

Resenya de les exposicions

CARTOGRAFÍES DEL NO-LLOC

Miquel Garcia (Barcelona, 1975); Daniel Jacoby (Perú, 1985); Tjasa Kancler (Eslovènia, 1978); Perla Montelongo (Mèxic, 1980); Robin Rimbaud (Londres, 1964) i Katarina Matiasek (Àustria, 1965); i el col·lectiu Rotorrr, format per Vahida Ramujkic (Belgrad, 1973) i Laia Sadurní (Barcelona, 1973), amb obres d'art en xarxa (netart), instal·lacions, dibuix i il·lustració, i videoart.

Aquesta exposició hem va agradar per què estava molt bé allò de fer una fotografía amb codi de números, i també hem va agradar lo de les cartografíes, per què comparaven la riquesa amb la felicitat dels països.

I també hem van agradar els videos, especialment el del tren, que passava per diferents parts.

PEP DURAN

hem va agradar l'exposició de Pep Duran, per què relacionava tots els quadres amb una línea, i també hem va agradar com posava totes les coses relaciodes dintre del cuadre, amb la fusta, que va agafar de la paperera, que té el sentit, de totes les vides de la gent.